Una plaça i un grup de joves

Hola a tots i totes!

Avui en el blog, recuperem la dinàmica de l’últim dia: desenvolupar un cas problemàtic i intentar trobar una solució viable. En aquesta ocasió, parlarem sobre uns joves immigrants que es troben a la plaça principal i consumeixen drogues. Llavors des de l’Administració demanen a l’educador en medi obert que s’encarregui d’ells.

Una premissa abans de començar...

Des de les Administracions i sobretot ara que patim una crisi, demanen encàrrecs que no són positius ni enriqueixen als individus amb els que treballem: són només mesures de control o solucions per a la comunitat sencera sense mirar els interessos en petit escala. Llavors com a educadors hem de ser capaços d’interpretar aquests encàrrecs i trobar l’equilibri entre l’acompliment dels objectius establerts i el creixement de les persones amb les que treballem.

Primer de tot com a educadora aniria a la plaça per comprovar la informació obtinguda des de l’Administració i veure en primera persona la situació. En aquesta primera etapa només faria un apropament com a observadora. Si tenen curiositat en saber qui sóc vindran a preguntar.

Si no venen a preguntar m’aproparia jo, presentant-me i utilitzar la meva professió com a excusa per dir que vull realitzar un taller d’alguna cosa al barri però que vull preguntar als joves per així fer un que realment interessi i sigui útil.

A partir del taller, que pot ser més o menys educatiu, començaré a establir relació amb aquells joves i parlar sobre la seva situació familiar, educativa i altres que puguin ser importants per als joves. En aquest punt i si el context ho permet, es poden fer grups d’ajuda o crear un projecte on els joves tinguin un lloc per dir el que volen, que els inquieta, desitjos, etc. Aprofitarem aquests espais per parlar sobre les drogues fent un treball seguint la metodologia d’Energy Control i facilitant aquest recurs als joves. 

Gràcies a aquests apropaments, grupals o individuals, podem arribar a les famílies dels joves i poder realitzar un treball més comunitari parlant amb les escoles del barri i associacions per afavorir la cohesió i el coneixement dels diferents veïns de la zona.

Finalment, vull assenyalar que a més de treballar amb els que, segons l’Administració són el problema, hem de treballar a escala comunitària perquè a la plaça pot estar qualsevol i hem de fer un sensibilització dels espais comuns i establir quins comportaments són intolerables entre tots mitjançant assemblees.

Moltes gràcies i no oblidis comentar, 

Irene Antúnez Gonzá`lez.