Hola a tots i totes!!!
Aquesta és la darrera entrada en aquest blog. No té perquè ser un escrit trist ni el final.
De fet, aprofitaré aquesta ocasió per valorar l’assignatura i valorar-me a mi mateixa dins d’aquesta. Abans de començar m'agradaria dir que malgrat que l'assignatura té un principi i un final, tant la didàctica com l'educació social no crec que tinguin aquestes dades i considero que tot el que s'ha après l'utilitzaré al llarg de la meva professió i de la meva vida.
En primer lloc, des del primer dia que vaig començar aquest blog fins avui hi han hagut una sèrie d’elements que han interactuat amb mi i que m’han provocat certs canvis. Així parlo d’elements com testimonis reals, xerrades de professionals, dinàmiques per reflexionar, altres pedagogies com la de la muntanya i opinions dels companys.
M’he ratifico quan dic que per ser educadora social he de tenir certes capacitats que ja he estudiat en altres assignatures com l’observació i l’escolta activa però a més he de ser crítica, mirar més enllà de l’horitzó, saber fer un bon acompanyament i tenir en compte els processos que pot donar-se en l’altre com la resiliència o la frustració.
També he de saber frustrar-me jo ja que en aquesta professió es tracta amb persones i les situacions són infinites i cada persona un món que s’ha de respectar. També he de ser capaç de mirar enrere en el meu camí, veure els progressos, les possibles millores i qüestionar-me com puc portar-les a terme.
En l’assignatura també hem estat valorant les diferents didàctiques i quines són les que més arriben. Aquestes considero que són les participatives, les que tenen en compte a les persones i els interessos. Per corroborar aquesta opinió no hem d’anar gaire lluny: mirem les sessions de classe i veurem que les que compleixen aquests requisits han estat les més enriquidores.
Així doncs fins el títol d’aquest blog m'atreveixo a qüestionar-lo i afirmar que ja no és correcte. Al principi vaig pensar que totes les preguntes tindrien una resposta, clara i permanent. Però no és així. No totes les preguntes tenen respostes i en aquest cas les respostes poden variar, millorant o no, depenent de l’evolució del pensament propi i des de quina perspectiva la plantegis.
Per tant, per tot el que he argumentat i la meva implicació al llarg del procés de creació i redacció d’aquest blog durant el semestre, la nota amb la que em valoro és de 9.
Per finalitzar vull utilitzar una metàfora que he llegit fa poc en “Identidades asesinas” de Amin Maalouf i diu que el vent és incontrolable però que la vela i el timó d’un veler si es pot controlar. Llavors depenent de com els portin, el veler arribarà a un port o un altre.
Gràcies per tot a tots els que ho heu permet,
Irene Antúnez González.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada