Hola a tots i totes!!!
Avui en el blog anem a parlar d’un últim cas!!! En aquesta ocasió es tracta d’una dona (Elena) que pateix una situació de vulnerabilitat bastant important: ella està embarassada i viu amb els sogres. La parella d’Elena ingressà a la presó. Ja va tenir un anterior fill però la DGAIA li va treure la tutela per protecció.
En aquest cas, si fos l’educadora social que pertany a l’equip de la EAIA he de tenir clar que el meu objectiu és la protecció del nen. A partir d’aquí crec que és força important començar a treballar amb la mare quan abans millor ja que està de set mesos i tenim poc temps fins que pari. Per tant, hem de tenir una conversa on es parli de la situació i sobretot on sigui la pròpia Elena qui parli i digui el que pensi, el que viu, la seva visió de futur i que havia pensat.
Pel que fa a la meva part, jo puc orientar-la, acompanyar-la i facilitar-li cites amb la treballadora social, centres d’orientació laboral i altres sortides si vol tenir al fill que ve amb ella. També veig necessària l’actuació d’un psicòleg ja que té certes actituds que poden significar una depressió. Però tot això serà en va si no es treballa el vincle entre educador i Elena per tal de que hi hagi una confiança. Hem d’apostar per Elena, no tan sols pel fill sinó per millorar la seva pròpia situació.
Respecte la parella que hi és a la presó, juntament amb l’advocat d’ofici cal saber quan de temps estarà allà i quines són les condicions de la seva condemna perquè així Elena estigui assabentada i pugui fer plans de futur. Per exemple: tenir en compte les possibles visites a la presó.
Més enllà del cas, voldria fer un petit incís sobre un llibre sumament interessant que dóna una visió que no estem acostumats a llegir i que considero força important per a un educador ja que hem de mirar més enllà del que veiem. El llibre es diu El secret del meu turbant de Nadia Ghulam i considero que és tot un exemple de valentia, esforç i resiliència.
Gràcies per la visita i no oblidis comentar,
Irene Antúnez González.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada