Carta a Tania

Hola a tots i totes!

Avui tenim una nova entrada en el blog amb un objectiu: poder fer una carta a una jove de 14 anys. Però primer anem a parlar dels elements que són necessaris mostrar o que poden facilitar l’èxit de la carta.

Aquest repte va sorgir després d’haver vist l’obra Educador social en Alaska. En aquesta obra hi apareixen molts elements molt importants a tenir en compte per totes les persones que ens dediquem a les persones. Entre d’altres es remarca la importància i el significat de les paraules, del silenci (aprendre a callar, escoltar els silencis), el context de les entrevistes i el sentit d’aquestes, la paciència, la capacitat de riure i fer riure, estar còmode i facilitar aquesta comoditat a l’altre per poder parlar millor i tranquil·lament i sobretot, saber escoltar MOLT activament. Això últim no vol dir interpretar i treure aquelles respostes que nosaltres creiem de les persones sinó intentar mitjançant el diàleg que l’altre demani o expliqui el que vulgui.

El cas de la Tania

En l’obra surt un cas d’una noia que es diu Tania. Ella té 14 anys i segons els pares és una noia amb molta agressivitat que els amenaça a ells i a la seva germana. Llavors porten 10 anys sense “poder controlar-la” i amb ajuda de professionals com psiquiatres, educadors, treballadors socials...

El repte és posar-me en el lloc de l’educador social, Quique i intentar enviar-li una carta perquè vulgui per una entrevista amb mi ja que el telèfon no l’agafa...

Respecte a la carta cal dir que hi ha certes característiques que poden facilitar que la Tania contesti com són: la voluntarietat de la jove per decidir, esmentar hobbies o interessos de la jove, parlar del problema des d’una perspectiva en la que el focus problemàtic no sigui ella, concretant un lloc de trobada públic i creant la curiositat per tal que assisteixi.

Hola Tania,

Sóc Quique, una persona que vol saber qui ets, què penses i com et sents.

Què qui sóc jo? Segur que els teus pares t’han dit que sóc educador social i això significa que ja tens una idea de mi. Aquesta idea pot ser correcta o errònia però de segur que saps moltes coses de la meva professió i tens una valoració que m’interessa molt saber.

Jo també he llegit sobre tu. Però saps què? Jo estic interessat en la teva visió no en el que diguin la resta sobre Tania i per això em poso en contacte amb tu.

Espero la teva resposta o visita al centre de Serveis Socials del barri quan vulguis. Jo estaré allà disposat a parlar perquè segur que serà molt profitós!

Quique.

Gràcies per llegir i no oblidis comentar,

Irene Antúnez González.

PD: Aquesta carta ha estat tot un repte personal perquè al principi no he pensat que hi seria tant complicat fer-la però en el moment d’escriure he dubtat en què dir i com i després d'haver-la escrita no estic segura de si aconseguiria el meu objectiu. Amb això he reflexionat sobre la necessitat d’indagar sobre la pràctica socioeducativa amb adolescents i joves i així obrir un nou camp de treball força important: l’educació social i els joves.