Acompanyar i ser acompanyat

Hola a tots i totes!

Avui en el blog anem a parlar sobre l’acompanyament, enllaçant-lo amb la meva futura professió, l’educació social.

Per començar vull dir que l’acompanyament és una de les eines més importants de l’educació social i no només d’aquesta professió però em centraré perquè la base d’aquesta entrada resideix en el llibre La educación social. Una mirada didáctica: relación, comunicación y secuencias educativas en la educación social (2010) de A.Forés, N.Giné i A.Parcelisa.

Acompanyar vol dir empatitzar amb l’altra persona, estar al seu costat o darrera o al davant d’ella ajudant-la en el seu propi procés. Cal dir que ajudar no vol dir que farem nosaltres el procés per acabar abans o perquè sigui més fàcil perquè llavors l’individu no l’assimila com a propi i no s’arribarà mai al vertader objectiu de l’acompanyament. Així doncs, hem de ser una persona que està allà però no entorpeix el camí, sinó que el facilita i comparteix amb la persona acompanyada.

Una de les claus de l’acompayament és respectar els temps de la persona. Cada procés és diferent perquè cada persona és única. A més també influeix el moment o etapa en que estigui aquella persona. Per tant, no hem d’intentar accelerar ni endarrerir el procés, sinó estar i seguir el ritme que marqui la persona acompanyada.

Dins del procés cal assenyalar que hi ha vuit moments en l’acompanyament i que haurem de tenir en compte per adaptar-nos i realitzar aquest adequadament. Aquestes són: apreciar, recolzar, treure a flote, acollir, autoritzar, contactar, trobar i acomiadar-se.

Finalment vull dir que a més de la persona acompanyada és molt important l’acompanyament que viu l’educador social i el paper que té aquest dins del procés. Hem de garantir espais de conscienciació del procés, reflexionar sobre els sentiments i emocions que se’ns desperta i ser capaços de no jutjar ni mostrar els posicionaments a l’altre per obtenir una relació de confiança i acompanyar de manera òptima.


En aquest llibre es troba una històriasobre amor i violència a l'Índia que té com a protagonistes la Usha, l'Ashok, Deepak i Tarun i ens fa reflexionar sobre els posicionaments i els judicis de valor.


Moltes gràcies i no oblideu comentar,

Irene Antúnez González.