Zona de confort VS Zona d'aprenentatge?

Hola a tots i totes!

Avui anem a parlar sobre un vídeo que hem vist a classe i que trobo important ressaltar ja que en un món cada cop més canviant i més ràpid les persones solem tenir por als canvis, a la rapidesa d’aquests i de quedar-nos “fóra” del món. Però i si aquests canvis milloren la nostra vida i la qualitat d’aquesta?

El vídeo fa esment a dues zones que es poden contraposar o complementar: la zona de confort i la d’aprenentatge. La primera fa referència a aquells llocs on ens desenvolupen sense cap por, estem tranquils i fem activitats que ja hem realitzat abans i per tant, les fem amb comoditat perquè sabem el que cal fer i com.
La zona d’aprenentatge és aquells llocs i situacions que són nous per a nosaltres i que ens ajudar a créixer de manera personal i/o social. Aquesta zona està plena d’incerteses i hi poden haver-hi elements de la zona de confort que ens aconsellin no anar-hi perquè allò que pot passar-nos pot no complir les nostres expectatives o superar-nos. Per tant hi ha molta gent que no s’atreveix a somiar.
Jo crec que la zona de confort, en termes bàsics, sol ser la família, la teva casa i els teus amics i la zona d’aprenentatges el lloc on s’estudia i/o es treballa, hobbies i altres entorns que no podem controlar. No obstant, aquesta classificació (que a priori ens pot servir) si indaguem ens adonem de que és molt poc encertada:  hi ha moments que la família és una zona d’aprenentatge (problemes familiars i amb les amistats, noves llars...) i que allò que pot començar sent com una zona d’aprenentatge acaba sent una zona de confort (totes les noves situacions a les que t’acabes acostumant i formen part de la teva rutina, de la vida diària de cadascú de nosaltres).

Per tant, jo crec que constantment estem sortim i entrant a les zones encara que no ens adonem perquè hi existeixen petits i grans canvis contínuament en la nostra vida i tots transformen en major i menor mesura la nostra realitat.

Això aplicat a l’educació social vol dir EMPODERAR a l’altre fent-li veure tot el camí que porta caminat i tot el que encara pot caminar si vol, si té les forces i dotant-lo de recursos i eines necessàries per tal de que se senti capaç i pugui fer els seus somnis realitat. 

Personalment, considero que per sortir de la zona de confort ens hem de fixar en els petits detalls que canviem sovint d’aquesta zona i com ens afecta per atrevir-nos a fer altres canvis i crear noves zones d’aprenentatge. A més considero, molt important els recursos que podem tenir per fer un gran salt cap a noves zones d’aprenentatges i el recolzament de les persones situades a la zona de confort és també essencial per ser capaços de voler canviar i aconseguir canviar. A continuació vull plasmar aquesta idea amb un treball que he realitzat per a classe i que es diu “La meva caixa d’aprenentatges”.

La caixa dels meus aprenentatges

En aquesta podem observar els diferents camps on he après: tots han començat sent zones d’aprenentatges, que segons el que m’aportin poden resultar ser zona de confort o d’aprenentatge. Per exemple: les meves pràctiques en un CAS (plasmat a l’esquerra de la caixa) m’han aportat molts nous coneixements i ganes per continuar aprenent en aquest àmbit i n altres que encara no he tastat. Un altre canvi força important va ser el trasllat d'Andalusia a Catalunya i el sorgiment, cada cop més frenètic, de noves tecnologies i aplicacions que faciliten el nostre modus vivendi.




Sigui com sigui els canvis i les zones d’aprenentatge són necessaris per un món que cada cop és més exigent i en el que hem de viure conviure i ser feliços dins d’un equilibri d’un tot en el pla individual, familiar, social i laboral.

Gràcies per la visita i no oblidis comentar!

Irene Antúnez González.