Paradigmes de l'educació social

Hola a tots i totes!

Avui parlarem d'un tema molt interessant que cal tenir en compte a l'hora de realitzar qualsevol acció socioeducativa: els paradigmes de la didàctica de l'educació social.
Els paradigmes són idees i principis que intenta donar una explicació total; són teories que es generen dins d’un camp de coneixement. Així doncs, En el camp de la didàctica de l’educació social podem trobar cinc paradigmes:
1. Presagi-producte: vol dir que si som capaços de preveure podrem predir el resultat. Per exemple: per una bona educació hem de garantir uns bons educadors. Aquest paradigma és propi del segle XX.
2. Procés-producte: vol dir que per aconseguir la màxima eficàcia i optimitzar els resultats hi són necessàries les millors tècniques i mètodes. És un paradigma centrat molt en els mètodes personalitzats en cada educand. Propi dels anys ’60-’70.
3. Mediacional centrar en l’educador: Vol dir que per aconseguir una bona educació necessitem educadors experts en planificació. Són molt importants les intencions educatives i la presa de decisions.
4. Mediacional centrar en l’educand: vol dir coneixença de l’educand com a agent actiu de l’aprenentatge. Per poder realitzar una bona acció socioeducativa cal poder controlar tres tipus de variables: preinstructives, instructives i post-instructives.  Aquest paradigma enllaça les corrents més cognitives entre les que podem destacar a pensadors com Piaget.
5. Ecològic: és un paradigma que intenta ser global: tenir en compte l’educador i l’educand i totes les possibles variables. Defensa que tot depèn de aspectes com les metodologies emprades, les persones implicades en el procés, les situacions, les eines de les que disposem i la qualitat.

Sota el meu punt de vista, considero que escollir un paradigma i centrar tot el treball professional dins d’aquest  és una errada ja que hi ha moltes situacions, molts perfils d'usuaris i professionals, diferents demandes com per escollir i diferents moments dins d’un mateix cas i demanda. Si hi ha diferents tipus de paradigmes, Per què no agafar el més òptim en cada acció/moment? En el món social, més que en qualsevol altre, podem comprovar que ni tot és tan blanc ni tan negre. Pel discurs emprat fins ara, pot semblar que em decanti més pel paradigma ecològic que cap altre, i òbviament considero que el més adequat és aquest, però això no significa que sigui considerada com l’única veritat total i absoluta.

Per tant, si hagués que escollir (obligatòriament) un paradigma per dissenyar la didàctica  de l’educació social seria l’ecològic perquè crec que té en compte tots els elements possibles que puguin haver-hi en els diferents casos. Però si pogués agafar en cada situació m’adaptaria al paradigma que garanteixi un resultat òptim.

Per finalitzar vull dir que en cada cop trobem més recursos que utilitzen el paradigma ecològic en les accions socioeducatives però encara hi trobo molts treballs on els professionals estan centrats en el procés-producte i/o mediacional centrat en l’educador i/o educand.


Gràcies per la visita i comenta!

Irene Antúnez González.