Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treballactiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treballactiu. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de novembre del 2013

L'educació, l'educació social a Romania i una aproximació de la realitat



Hola a tots i totes!!!

Avui en el blog parlarem de l’educació i l’educació però...de ROMANIA!!!
 Primer de tot situem una mica el país.  Romania és un estat que es troba al sud-est d’Europa Central i limita amb Ucraïna, Moldàvia, Bulgària, Sèrbia i Hongria. Cal afegir que pertany a la Unió Europea des de 2007.
 
Llavors, centrant-nos més en l’educació i després d’una xerrada força interessant he pogut saber que el sistema educatiu romaní el trobo molt semblant al nostre ja que tenen com tres grans graus: un seria per a nenes que correspondria, més o menys, a la nostra primària; un altre és el Liceu que seria la ESO-Batxillerat i finalment els estudis superiors que com aquí es trobaria la universitat, postgraus, doctorats... La gran diferència entre el sistema educatiu de Catalunya i el de Romania és que en el segon cas, cada cop que hi ha un canvi de grau hi ha un examen per conèixer el nivell de l’estudiant i si aquest és adequat per continuar estudiant.

Si especifiquem encara més en el que seria l’educació social cal aclarir que com a tal, la professió no existeix al país del sud-est però hi ha especialitzacions que tenen les mateixes funcions que un educador social. A més i en aquest sentit tenen un projecte pilot, juntament amb Dinamarca, que permet una doble titulació a l’estudiant.

Per continuar parlant de l’educació a Romania, presento a continuació un DAFO: en aquest podem veure la gran quantitat de fortaleses i oportunitats que hi ha així com les amenaces i debilitats. A més, depèn de amb quin ull mirem la situació, un mateix fet pot ser etiquetat de positiu i/o negatiu.
Debilitats:
          - Poc treball/quasi nul amb persones que consumeixen drogues.
         - L’educació no és gratuïta per tothom.

Fortaleses:
          - Possibilitat d’educació per a totes les persones que pateixen diferents discapacitats.
          - Escola pública a l’abast de tothom.
         - La majoria de persones d’ètnia gitana accedeix i supera els estudis superiors.
         - Projectes internacionals (com el de Dinamarca).
Amenaces:
         - Sinó tens bons resultats acadèmics i no tens recursos econòmics difícilment es pot accedir a l’educació.
        - Exàmens en cada final de cicle que creen pressió als estudiants des de que són petits i els eduquen en la competitivitat.
         -  Existeixen escoles per a minories ètniques que poden derivar a una exclusió, guetos...
Oportunitats:
         - Beques per a estudiants amb molt bons resultats.
          -  Reunions a principis dels cursos amb els pares per acordar recursos materials, econòmics i possibles excursions que faran els nens.
         -  Projectes internacionals (com el de Dinamarca).
        -   Exàmens en cada final de cicle per saber els coneixements apresos i saber si s’està preparat per continuar.
          - Existeixen escoles per a minories ètniques que permet l’adaptació curricular per tal de que totes les persones sentin la curiositat d’aprendre i voler estudiar i formar-se.

Per finalitzar amb aquesta entrada vull dir que m’ha semblat força interessant el sistema educatiu romaní però que considero que han d’incloure la professió de l’educador social per continuar avançant en tots els sentits educatius i socials.

Moltes gràcies i no oblidis comentar!

Irene Antúnez González.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Pregunta 6: El teatre de l'oprimit i la tasca educativa



Hola a tots i totes!

Sens dubte avui porto al blog un tema que és efervescent i molt atractiu per a la tasca educativa, el teatre d’Augusto Boal: teatre de l’oprimit.

Primer de tot, anem a definir què és el teatre de l’oprimit i a Viquipèdia trobem que “parteix del principi que el teatre, com llenguatge, pot ser usat per qualsevol persona tan aviat com s'apropiï dels mitjans de producció del mateix. A través d'una sèrie d'exercicis, jocs, tècniques (teatre imatge) i formes teatrals (de les quals el teatre fòrum és el més utilitzat) es busca conèixer la realitat per a transformar-la, com a la Pedagogia de l'Oprimit de Paulo Freire. En aquesta forma teatral, no hi ha lloc per a l'espectador passiu. Es trenca la divisió entre actor-espectador i les seves tradicionals funcions, l'espectador passa a l'acció, a l'escenificació.”

Així doncs, es pot considerar un teatre de conscienciació de la realitat i de la societat. Per tant, cal utilitzar-lo com un recurs per tal de que les persones siguem educades amb criteris, consciència i valors.

De cara més  a la tasca socioeducativa puc afirmar que el teatre de Boal pot tenir dues grans funcions: d’una banda (per ser un teatre) fer que es perdi la vergonya de parlar en públic i guanyar confiança en un mateix; d’altra banda fer un crit a les injustícies o situacions que vivim quotidianament per pronunciar-les, ser capaços d’analitzar-les i trobar possibles alternatives i/o solucions.

En aquest sentit vull nombrar a La Xixa Teatre ja que fa poc van venir a fer una xerrada-mostra de teatre i a més, he començat un curs amb ells i he de dir que per ara, estem realitzant una feina molt enriquidora.

Per concloure vull dir que el teatre sempre ha estat una eina molt útil però si li adjectivem amb Boal i oprimit resulta ser una activitat força més interessant que té uns objectius darrere ben clars i definits i que es poden resumir en persones que volem canviar i millorar el món des del treball desenvolupat a nivell personal i grupal.

Moltes gràcies i no oblidis comentar,

Irene Antúnez González.