1,2,3 la ràdio dins la presó!

Hola a tots i totes!!!

Avui en aquesta entrada trobem un altre cas! En aquesta ocasió s’emmarca dins de l’àmbit penitenciari i tracta d’ un conflicte entre presos sobre un programa de ràdio que es vol realitzar dins de la presó.

Davant d’aquest conflicte com a educadora social s’ha de parlar amb ambdues parts i intentar fer mediació si tots dos estan disposats a fer el procés. 

No obstant, un dels implicats no està gaire motivat per fer l’activitat, ell assenyalà que només està allà per aconseguir els permisos. En aquest punt he de puntualitzar que no estic d’acord amb el sistema penitenciari actual que funciona amb el binomi de premi-càstig com si d’animals tractéssim. 

Però més enllà d’això, s’ha de motivar als interns. Quan es presenta un nou taller s’ha de dir per a que serveix més enllà d’aconseguir permisos (que traduït és llibertat). En aquest sentit fer un programa de ràdio significa donar veu als presos, ser visibles al món, compartir amb “l’exterior” allò que senten, el que els hi preocupa, reflexions...També és una oportunitat per organitzar un programa de la ràdio: establir horaris, coordinar les diferents parts que es faran en el programa, qui parlarà...

Per poder portar a terme qualsevol activitat dins la presó crec que el més important és tenir en compte els desitjos dels presos. Per això trobo necessàries les assemblees dins dels centres penitenciaris i conèixer els interessos de les persones. A més, aquestes assemblees poden servir per parlar de conflictes o temes que siguin importants referits a la presó, als presos i als treballadors de la presó.

Moltes gràcies i no oblidis comentar, 

Irene Antúnez González.

Música, ball, dibuix i acció!

Hola a tots i totes!

En l’entrada d’avui tornarem a parlar d’un cas molt interessant i donaré una possible solució. 

En aquesta ocasió, el problema es situa en una escola on dos joves no segueixen la dinàmica de classe. La professora està farta de que les noies no facin cas als continguts que han d’aprendre. En l’estona que han d’estar a l’aula es dediquen a escoltar música, dibuixar a les taules i posar ala docent en evidència.

Davant d’aquests fets, des de l’escola decideixen demanar ajuda a l’educador social per tal que tregui a aquestes alumnes de classe y aprenguin d’una altra manera

La meva solució és...

Primer de tot faria una entrevista amb les dues professores per conscienciar-les de que segregar a les noies no és la millor solució ja que d’aquesta manera el que s’està fent és treure-les del sistema i elles aprendran que no tenen espai en el sistema. Així doncs, no és una opció educativa sinó que és per passar el problema a una altra persona. Per tant, jo plantejaria fer una activitat com teatre, un curt o un lip dub (doblatge labial) aprofitant que a les dues noies les hi agrada la música, el ball i el dibuix. En aquesta activitat haurien de participar tota la classe o inclòs pot estar oberta al curs o a l'escola en general. A nivell de professorat, proposaria fer un curs de mediació en conflictes per aplicar a l’aula o jo mateixa trobaria possibles tècniques per poder utilitzar a classe per poder així establir límits en la conducta d’aquelles noies.

Després faria una trobada amb les noies, em presentaria i les comentaria el projecte, posant èmfasi en la música, els balls o els escenaris que haguem de fer per tal de que les interessi i vulguin fer-la.

Amb la realització del taller/activitat no pretenem només que professores i alumnes tinguin un espais més enllà de l’aula per parlar i millorar la relació sinó que aprofitarem aquests moments per parlar amb les noies del futur que tenen, què volen, què han de fer per aconseguir-lo i parlar d’altres temes interessants per elles i per les docents. A més, el projecte el podem ampliar al barri per treballar en l’àmbit educatiu i establir vincles entre l’escola i la comunitat. 

Moltes gràcies i no oblidis comentar, 

Irene Antúnez González.