Paradigmes de l'educació social

Hola a tots i totes!

Avui parlarem d'un tema molt interessant que cal tenir en compte a l'hora de realitzar qualsevol acció socioeducativa: els paradigmes de la didàctica de l'educació social.
Els paradigmes són idees i principis que intenta donar una explicació total; són teories que es generen dins d’un camp de coneixement. Així doncs, En el camp de la didàctica de l’educació social podem trobar cinc paradigmes:
1. Presagi-producte: vol dir que si som capaços de preveure podrem predir el resultat. Per exemple: per una bona educació hem de garantir uns bons educadors. Aquest paradigma és propi del segle XX.
2. Procés-producte: vol dir que per aconseguir la màxima eficàcia i optimitzar els resultats hi són necessàries les millors tècniques i mètodes. És un paradigma centrat molt en els mètodes personalitzats en cada educand. Propi dels anys ’60-’70.
3. Mediacional centrar en l’educador: Vol dir que per aconseguir una bona educació necessitem educadors experts en planificació. Són molt importants les intencions educatives i la presa de decisions.
4. Mediacional centrar en l’educand: vol dir coneixença de l’educand com a agent actiu de l’aprenentatge. Per poder realitzar una bona acció socioeducativa cal poder controlar tres tipus de variables: preinstructives, instructives i post-instructives.  Aquest paradigma enllaça les corrents més cognitives entre les que podem destacar a pensadors com Piaget.
5. Ecològic: és un paradigma que intenta ser global: tenir en compte l’educador i l’educand i totes les possibles variables. Defensa que tot depèn de aspectes com les metodologies emprades, les persones implicades en el procés, les situacions, les eines de les que disposem i la qualitat.

Sota el meu punt de vista, considero que escollir un paradigma i centrar tot el treball professional dins d’aquest  és una errada ja que hi ha moltes situacions, molts perfils d'usuaris i professionals, diferents demandes com per escollir i diferents moments dins d’un mateix cas i demanda. Si hi ha diferents tipus de paradigmes, Per què no agafar el més òptim en cada acció/moment? En el món social, més que en qualsevol altre, podem comprovar que ni tot és tan blanc ni tan negre. Pel discurs emprat fins ara, pot semblar que em decanti més pel paradigma ecològic que cap altre, i òbviament considero que el més adequat és aquest, però això no significa que sigui considerada com l’única veritat total i absoluta.

Per tant, si hagués que escollir (obligatòriament) un paradigma per dissenyar la didàctica  de l’educació social seria l’ecològic perquè crec que té en compte tots els elements possibles que puguin haver-hi en els diferents casos. Però si pogués agafar en cada situació m’adaptaria al paradigma que garanteixi un resultat òptim.

Per finalitzar vull dir que en cada cop trobem més recursos que utilitzen el paradigma ecològic en les accions socioeducatives però encara hi trobo molts treballs on els professionals estan centrats en el procés-producte i/o mediacional centrat en l’educador i/o educand.


Gràcies per la visita i comenta!

Irene Antúnez González.

Marc conceptual de la Didàctica de l'Educació social.

Hola a tots i totes!

aviu vull presentar-vos un marc conceptual del que representa la Didàctica de l'Educació social que hem vist a classe amb noves aportacions que he volgut incloure!
Recordo que un marc conceptual és una manera visual de definir els conceptes claus d'un tema. 

Marc conceptual de la Didàctica de l'Educació social

 Així doncs, aquest exercici serveix per veure el punt de partida que tinc de la Didàctica per, quan acabi aquest semetre, poder fer un altre marc conceptual integrant tots els elements que em falten i que aprendré al llarg d'aquests sis mesos!!!

Moltes gràcies per la visita i no oblidis comentar!

 

Irene Antúnez González.

Pregunta del dia 30 de setembre de 2013.

  Hola a tots i totes, avui estrenem Bloc amb un objectiu molt clar: resoldre les possibles preguntes que es puguin plantejar a la sala.

La primera  pregunta i que avui desenvoluparé és... Quina és la meva imatge de Didàctica de l'Educació social? Relaciona-ho amb el que hem explicat  a classe.

Doncs bé, tal i com he dit a l'aula al llarg de la meva vida m'he trobat amb dos tipus de Didàctiques: una molt instrumentalitzada i pauta i una altra més "informal" però que tenia més en compte la opinió, emocions i sentiments dels educands.

Així doncs i pel que he viscut, considero que la Didàctica respecte l'Educació social hauria de ser encarada més a la segona manera d'aprendre que he explicat. De fet, les meves pràctiques socioeducatives m'han fet veure que tot treball educatiu que té em compte a l'educand a l'hora de realitzar-lo obté resultats més òptims.

A més, puc corroborar aquesta "nova" manera de fer educació gràcies a idees de grans pedagogs com Paulo Freire que fa una crítica molt interessant sobre l'educació bancària.

 Aula d'estudi tradicional

Cal parlar també de Raül Cordoba, un educador que va donar una xerrada el passat 26 de setembre i que vaig poder tenir el plaer d'assistir. En aquella xerrada es van parlar de molts temes prou interessants per la feina de l'educador social, però faré una petita menció d’aquells aspectes més importants que també s'han comentat a classe. Relacionant-lo amb la Didàctica de l'Educació social, tal i com va dir Raül Cordoba una relació educativa passar per la confiança, el respecte i el coneixement tant d'un mateix com de l'altre.

D'altra banda també va destacar la importància de la cura d'un cuidador. En aquest sentit vull subratllat la necessitat de que els educadors socials així com qualsevol altre professional que treballi en el món social, per tal de no cremar-se ha de tenir maneres de desconnexió i una de les millor és tenir hobbies.

Tornant a la Didàctica en l'Educació social m'agradaria parlar del significat de les activitats de lleure i com aquestes es poden aprofitar per realitzar un treball que tingui autèntica repercussió i sigui d'interès per les persones amb les que vulguem recolzar.

En síntesi, la Didàctica de l'Educació passa per ser ideada per un equip professional (en la majoria dels casos) pensant en allò que els hi agradaria als educands (poden ser activitats en àmbits formals, de lleure, no formals...) treballant aspectes relacionats amb la socialització i amb el creixement personal de cada individu.

Moltes gràcies per la visita i no oblidis comentar!

Irene Antúnez González.